Per què la teva traducció sempre 'no acaba de fer el pes'?
Has tingut mai una experiència així?
Veure una frase en anglès genial, voler-la traduir a un amic, però sentir que el que dius "no acaba de sonar bé". O, xatejar amb un client estranger amb un programari de traducció, i que les seves respostes et deixin sempre "fet un embolic", amb la sensació que "hi ha una segona intenció"?
Sovint pensem que traduir és simplement canviar paraules d'una llengua A per paraules d'una llengua B, com si es tractés d'un joc de construcció, on cada peça té la seva correspondència i tot encaixa. Però el resultat sovint és que acabem construint "una cosa sense cap ni peus": cada paraula és correcta, però juntes resulten rígides, estranyes, o fins i tot tergiversen completament el sentit original.
On rau el problema?
Perquè una bona traducció, en el fons, no és "canviar paraules", sinó "cuinar".
No siguis un 'cercador de diccionaris', sigues un 'gran xef'
Imagina't que tens una recepta a la mà. A la recepta hi posa: sal, sucre, salsa de soja, vinagre.
Què faria un cuiner novell? Seguiria estrictament els grams, abocant tots els condiments de cop a l'olla. El resultat? Probablement cuinaria un "plat desastrós" amb un gust estrany.
I un autèntic gran xef, què faria? Primer pensaria: "Quin plat faré avui? És llom agredolç, o carn de porc estofada, salada i gustosa? Per a qui és aquest plat? És per a gent de Guangdong que prefereix els gustos suaus, o per a gent de Sichuan que no pot viure sense picant?"
Veus, els mateixos condiments (vocabulari), en diferents plats (contextos), tenen usos, quantitats i ordres d'incorporació molt diferents.
Amb el llenguatge passa el mateix.
Aquelles traduccions rígides, que "no acaben de fer el pes", són com aquell novell que només sap "abocar condiments". La veritable bona comunicació requereix una "mentalitat de gran xef".
Els tres secrets del 'gran xef'
1. Primer mira el 'menú', després decideix la 'manera de fer' (diferencia el context)
No prepararíeu un esmorzar casolà amb les mateixes tècniques que s'usen per a un gran àpat Michelin. De la mateixa manera, traduir un contracte legal seriós i traduir una broma entre amics requereix un "punt de cocció" i un "amaniment" completament diferents.
- Contractes legals: Requereixen precisió i rigor; cap paraula pot tenir ambigüitats. És com un plat de gala amb un procés elaborat, on no et pots equivocar ni un pèl.
- Novel·les i poesia: Busquen l'atmosfera i la bellesa, requereixen un llenguatge florit i un ritme enginyós. És com una postra exquisida; no només ha de ser deliciosa, sinó també bonica.
- Converses quotidianes: Prioritzen la proximitat, la naturalitat i l'autenticitat. És com un bol de fideus casolans fumejant; busques aquella sensació de confort i calidesa que arriba al cor.
Abans de traduir o parlar, pregunta't: "Quin 'plat' estic preparant? És un banquet formal o un te relaxat a la tarda?" Si ho tens clar, la teva elecció de paraules i el teu to ja hauran fet la meitat de la feina.
2. Tasta el 'gust', no només miris els 'ingredients' (comprèn el que s'hi diu entre línies)
Moltes expressions, en el seu sentit literal i el seu sentit real, poden estar a anys llum.
Per exemple, en anglès, "Break a leg!" ("trenca't una cama") sona com una maledicció si es tradueix literalment. Però el seu veritable significat és "molta sort per a l'actuació!". És com el "oli" (油, yóu) en el terme xinès "jiāyóu" (加油, 'afegir oli'), que significa 'ànims!' o 'endavant!', i que no té cap relació amb l'oli de cuinar.
Aquests són els "sabors" únics del llenguatge. Si només et fixes en la "llista d'ingredients" (les paraules individuals), mai no podràs tastar el veritable gust d'aquest plat. La comunicació entre experts no es basa en la traducció literal paraula per paraula, sinó en la "capacitat de tast" per comprendre les emocions i intencions de l'altra persona.
3. Que el llenguatge no 'espatlli el plat' de la comunicació
La majoria de nosaltres no som "grans xefs" del llenguatge, i en la comunicació intercultural, és fàcil "anar atabalats" a l'hora de "cuinar". Volem establir connexions sinceres amb gent de tot el món, compartir idees, i no només intercanviar paraules fredes.
El que necessitem és un ajudant intel·ligent que entengui tant els "ingredients" com la "cuina".
Aquest és precisament el sentit de l'existència d'eines com Lingogram. No és només un traductor, sinó més aviat un "gran xef" de la comunicació amb IA que t'entén. La seva traducció amb IA integrada t'ajuda a comprendre la cultura i el context darrere de les diferents llengües, capturant aquelles subtileses que "només es poden entendre per intuïció".
Amb Intent, quan xateges amb amics, clients o socis, t'ajuda a expressar allò que vols dir amb "llenguatge col·loquial" d'una manera autèntica i natural, fent que l'altra persona senti que està parlant amb un local. El que t'ajuda a trencar no és la barrera del llenguatge, sinó la barrera entre els cors.
La propera vegada que vulguis comunicar-te amb algú a l'altra punta del món, recorda:
No et conformis amb ser un "simple portador de paraules". Prova de pensar, sentir i crear com un gran xef.
La veritable comunicació no és que l'altra persona entengui les teves "paraules", sinó que senti el teu "cor". Aquesta és la veritable màgia de transcendir el llenguatge i connectar el món.