Per què has estudiat una llengua estrangera durant deu anys i encara sents que «no et surt»?
Has tingut mai aquesta experiència?
Has estudiat una llengua estrangera durant anys, t'has après les llistes de vocabulari de memòria i les regles gramaticals de dalt a baix. Però quan un estranger es planta davant teu, et quedes mut/a a l'instant, amb només un vergonyós «Hello, how are you?» al cap.
O potser, amb prou feines t'has atrevit a dir un parell de frases, però la conversa sempre se sent com si hi hagués un vidre esmerilat entremig: pots veure l'altra persona, però no perceps la calidesa real. Esteu «intercanviant informació», no «comunicant emocions».
Per què passa això? El problema no és que el teu vocabulari sigui insuficient, ni que no hagis après bé la gramàtica. El problema és que molts de nosaltres, en aprendre un idioma, hem comès un error fonamental.
Estàs memoritzant una recepta, però mai has tastat el plat
Imagina que aprendre un idioma és com aprendre a cuinar un plat exòtic.
Com ho fa la majoria de la gent? Busquen una recepta detallada que diu: «3 tomàquets, 1 ceba, 2 grans d'all, 5 grams de sal...» S'aprenen tots aquests «ingredients» (paraules) i «passos» (gramàtica) al peu de la lletra, pensant que si segueixen les instruccions al peu de la lletra, podran fer un gran àpat.
Però quin és el resultat? El plat que preparen sempre se sent com si «li faltés alguna cosa». Potser tècnicament és correcte, però no té ànima.
Perquè hem ignorat el més crucial: la cultura.
La cultura és l'ànima d'aquest plat. T'explica per què la gent local utilitza aquesta espècia i no una altra, quines històries festives hi ha darrere d'aquest plat, i en quina situació d'ànim la gent el comparteix. Si no ho entens, ets només un cuiner que segueix les instruccions al peu de la lletra, no un artista capaç de transmetre emocions a través de la gastronomia.
Amb el llenguatge passa el mateix. La cultura és l'ànima del llenguatge. Explica per què la gent parla d'una certa manera, d'on ve el seu sentit de l'humor, quins temes són segurs i quins són sensibles. Això determina si ets rígid en la teva «traducció» de frases o si realment connectes amb una altra persona a través del llenguatge.
Com «tastar» realment un idioma?
Deixa de mirar només la recepta. Per a dominar realment un idioma, has d'entrar a la seva «cuina», sentir el batec de la seva vida quotidiana.
1. Segueix el seu ritme de vida, i no només les festivitats
Tots coneixem Nadal, Halloween. Però això és com saber només que la cuina xinesa té la «Festa de la Primavera»; és insuficient.
Intenta conèixer aquelles festivitats més «minoritaries». Per exemple, el Dia de Morts (Día de los Muertos) a Mèxic, on la gent no està trista, sinó que celebra la vida cantant i ballant. O la Tomatina a Espanya, on milers de persones es llancen tomàquets al carrer.
Quan comences a interessar-te per aquests moments culturals únics, ja no ets un/a foraster/a. Comences a comprendre el ritme de la seva vida i els seus alts i baixos emocionals. Això t'apropa a ells més que aprendre't 100 paraules.
2. Submergeix-te en el seu dia a dia, parla dels temes que realment els importen
Qui és el teu cantant preferit? Quina sèrie estàs seguint últimament? Què t'agrada menjar els caps de setmana?
Aquestes preguntes aparentment comunes són el millor vehicle per a la cultura. La música, el cinema i la gastronomia d'un país amaguen les seves alegries i tristeses més autèntiques i els seus valors.
Deixa de parlar només del «temps». Escolta la guitarra flamenca a Espanya, sent la passió i la melancolia que hi ha; mira com els argentins es tornen bojos pel futbol, i comprèn l'orgull nacional que hi ha.
Per descomptat, parlar d'aquests temes amb un nou amic pot resultar complicat a causa de les diferències lingüístiques i culturals. En aquests casos, una bona eina pot ajudar-te a trencar el gel. Per exemple, una aplicació de xat com Intent té un traductor d'IA integrat que et permet comunicar-te sense barreres amb persones de qualsevol racó del món. Quan parles d'un argot o d'una referència cultural, et pot ajudar a entendre-ho en temps real, evitant que la conversa s'interrompi i permetent-te submergir-te de veritat en el món de l'altra persona, en comptes de quedar-te a la porta.
3. Escolta les seves històries, no la teva traducció
Troba un llibre escrit per un autor d'aquell país, o una pel·lícula dirigida per un director d'aquell país, asseu-te amb calma i mira-la sencera.
Atenció, no em refereixo a les «lectures simplificades» adaptades per aprendre un idioma, sinó a les històries que ells van escriure per a ells mateixos.
En les històries de l'escriptor argentí Borges, veuràs una reflexió filosòfica sobre el temps i el destí d'una nació. En les pel·lícules del director espanyol Almodóvar, veuràs un món emocional intens, complex i ple de color de la gent corrent.
Aquestes històries et donaran una visió profunda que no pots obtenir dels llibres de text. Et farà entendre que darrere de cada paraula que aprens, hi ha una persona de carn i ossos, una història real.
Deixa de «estudiar» un idioma com si fos una tasca.
El llenguatge no és una disciplina a dominar, sinó una porta a un món nou. El seu objectiu final no és treure bones notes en un examen, sinó poder seure i tenir una conversa de veritat amb una altra persona interessant.
A partir d'avui, deixa la teva «recepta» i comença a «tastar» de veritat. Descobriràs que, quan comencis a entendre la cultura que hi ha darrere del llenguatge, aquelles paraules i gramàtica que abans et feien mal de cap cobraran vida de forma natural, i tu, finalment, podràs parlar amb confiança.