No tinguis por de les "converses incòmodes", simplement no has entès com funciona realment aquest joc
Ets tu així?
Entres a una festa o a una conferència, veus un munt de cares desconegudes a la sala i el cor ja et comença a anar de pressa. El que més et fa por no és parlar en públic, sinó aquells moments en què has de tenir una "conversa incòmoda" amb algú.
"Hola, euh... fa bon dia, oi?"
Una sola frase mata la conversa, l'aire es congela a l'instant. Sempre pensem que la xerrada informal (Small Talk) és un examen d'oratòria, que hem de semblar intel·ligents, divertits i cultes, i que si diem una paraula equivocada, serem desqualificats.
Però, i si et digués que ens hem equivocat des del principi?
La xerrada informal no és una entrevista; s'assembla més a construir un petit "pont temporal" entre dues persones.
El teu objectiu no és construir immediatament un gran pont transoceànic cap a la "parella de l'ànima", sinó simplement construir un petit pont de fusta perquè ambdues parts puguin creuar-lo amb facilitat i saludar-se. Si el pont està fet, encara que només sigui per un minut, ja has guanyat.
Quan ho entenguis, t'adonaràs que la pressió de la "conversa incòmoda" desapareix a l'instant. A continuació, parlarem de com construir aquest pont amb facilitat.
Primer pas: Troba un lloc adequat per construir el pont
Per construir un pont, sempre necessites una altra riba, oi?
Mira al teu voltant i t'adonaràs que algunes persones semblen illes aïllades i tancades: amb auriculars, llegint un llibre o al telèfon. No les molestis.
Busca aquelles persones que semblen "obertes a la construcció de ponts". La seva postura és oberta, la seva mirada és fluida, i potser també estan buscant una oportunitat per connectar. Un intercanvi de mirades amable, un somriure, és el millor "permís de construcció".
Segon pas: Col·loca la primera llosa del pont
El punt de partida del pont és sempre el vostre punt de partida comú.
Esteu al mateix lloc, a la mateixa hora; aquest és el "pilar" més sòlid. No pensis en frases d'obertura espectaculars; això només et posarà més nerviós. Mira al teu voltant i col·loca la primera llosa del pont amb una pregunta oberta:
- "Hi ha molta gent avui en aquest esdeveniment, hi havies vingut abans?"
- "La música d'aquí és molt especial, saps de quin estil és?"
- "Has provat aquell pastisset? Sembla deliciós."
Aquestes preguntes són segures, senzilles i gairebé impossibles de bloquejar amb un simple "sí" o "oh". Tan bon punt l'altra persona respongui, el teu pont ja s'estarà estenent.
Tercer pas: Un intercanvi constant per completar el pont
Construir un pont és cosa de dues persones. Tu passes una fusta, ell clava un clau.
El més desaconsellable és convertir la conversa en un interrogatori: "Com et dius? A què et dediques? D'on ets?" Això no és construir un pont, és com comprovar el padró.
La manera intel·ligent de fer-ho és mitjançant l'"intercanvi d'informació". Comparteix una mica de tu mateix/a i després llança la pregunta a l'altra persona.
Tu: "Acabo de mudar-me de Xangai i encara m'estic adaptant al ritme d'aquí. I tu? Has viscut sempre aquí?"
L'altra persona: "Sí, soc d'aquí, nascut/da i criat/da. Xangai és fantàstic, sempre he volgut visitar-la."
Ho veus? Has donat informació (acabo de mudar-me) i has llançat una pregunta (i tu?). Amb aquest anar i venir, el tauler del pont s'està estenent.
Aquí et comparteixo un "truc infal·lible": quan l'altra persona et digui la seva professió, tant si l'entens com si no, pots respondre amb sinceritat: "Uau, sona molt desafiant/impressionant!"
Aquesta frase és la "cola màgica" en les relacions interpersonals. Fa que l'altra persona se senti compresa i respectada a l'instant. Prova-ho i veuràs com el pont es farà més sòlid de seguida.
Quart pas: Marxa amb elegància per construir el següent pont
La missió d'un pont temporal és aconseguir una connexió breu i agradable. Quan la conversa tingui una pausa natural, no t'espantis. Això no vol dir que hagis fracassat, només vol dir que aquest pont ja ha complert la seva missió.
És hora de marxar amb elegància.
Un final perfecte és més memorable que una obertura espectacular.
- "Molt de gust! He d'anar al lavabo, parlem després." (Clàssic però útil)
- "M'ha encantat parlar amb tu, veig un amic/ga allà i he d'anar a saludar-lo/la."
- "(Recorda el nom de l'altra persona), molt de gust, espero que t'ho passis bé avui!"
Si la conversa ha anat bé, no oblidis intercanviar informació de contacte. Aquest "pont temporal" potser és el punt de partida de la següent relació important.
Quan l'altra riba del "pont" és un altre món
Hem après a construir ponts entre persones que parlen el mateix idioma. Però, què passa si l'altra persona prové d'una cultura completament diferent i parla un idioma que no entenem?
Això és com estar separat per un vast oceà, on ni la millor de les fustes pot arribar a l'altra banda.
En aquest moment, necessites un "pont màgic". Eines com Lingogram són com el teu robot constructor de ponts totalment automàtic a la butxaca. La seva traducció per IA et permet comunicar-te sense barreres amb qualsevol persona del món, eliminant instantàniament la bretxa lingüística.
Ja sigui parlant de projectes amb un emprenedor de Tòquio o d'inspiració amb un artista de París, ja no hauràs de preocupar-te per "com dir-ho", només per "què dir".
Finalment, descobriràs que els experts en socialització no ho són per les "tècniques de conversa" que dominen, sinó perquè ja no tenen por interiorment.
Entenen que cada xerrada informal és només una connexió de bona fe. Una vegada es construeix un pont, una persona es connecta.
A partir d'avui, no tinguis por. Ves a construir el teu primer petit pont.