Per què no pots memoritzar els caràcters xinesos? Perquè fas servir el mètode equivocat.
Has tingut mai aquesta experiència: de mirar un caràcter xinès i sentir que estàs veient un munt de traços sense sentit, obligat a memoritzar-lo a la força? Avui el recordes, demà l'oblides. Has après centenars de caràcters i, quan en veus un de nou, encara et sembla un desconegut.
Aquesta sensació és com aprendre a cuinar amb els ulls embenats.
Imagina't: algú et llança un llibre de receptes gruixut com un totxo, amb milers de plats. Et diuen: «Memoritzat tots els ingredients i els passos de cada plat.» Així que comences a memoritzar: «Pollastre Kung Pao: pollastre, cogombre, cacauets, bitxo...» I després: «Carn de porc amb salsa de peix: porc, orelles de fusta, bambú, pastanaga...».
Potser podràs memoritzar un parell de plats a dures penes, però mai no aprendràs a cuinar de veritat. Perquè no entens els ingredients per si mateixos. No saps que la salsa de soja és salada, el vinagre és àcid o que els bitxos piquen. Per tant, cada plat és per a tu un problema completament nou que has de memoritzar des de zero.
Molts de nosaltres, quan aprenem caràcters xinesos, fem servir aquest mètode estúpid de «memoritzar receptes».
Deixa de «memoritzar receptes», aprèn a ser un «gran xef»
Un gran xef de veritat no depèn de la memorització de receptes, sinó de la comprensió dels ingredients. Sap que el gust de «鱼» (peix) és deliciós i el de «羊» (xai) és característic, i que junts formen «鲜» (fresc/umami). Entén que «火» (foc) representa la calor i la cocció, per això els caràcters com «烤» (torrar/rostir), «炒» (fregir ràpidament) i «炖» (estofar) no poden prescindir del foc.
Amb els caràcters xinesos passa el mateix. No són un munt de traços aleatoris, sinó un sistema intel·ligent compost per «ingredients» (components bàsics).
Per exemple, si coneixes «木» (fusta), és com conèixer l'ingredient «fusta». Aleshores, quan vegis «林» (bosc petit) i «森» (bosc dens), encara et semblaran desconeguts? D'un sol cop d'ull podràs veure que és l'aspecte de molts arbres junts.
O un altre exemple, el caràcter «人» (persona). Quan s'inclina al costat de «木» (fusta), es converteix en «休» (descansar): una persona que descansa sota un arbre, quina imatge tan vívida! Quan una persona obre els braços i vol protegir el que hi ha darrere seu, es converteix en «保» (protegir/conservar).
Quan comencis a utilitzar aquesta «mentalitat de gran xef» per desglossar els caràcters xinesos, descobriràs que aprendre ja no és una memorització dolorosa, sinó un divertit joc de puzles. Cada caràcter xinès complex és un «plat creatiu» elaborat a partir de la combinació d'«ingredients» senzills. Ja no necessites memoritzar a la força, sinó que pots «assaborir» i comprendre la història que hi ha al darrere mitjançant la lògica i la imaginació.
De la «comprensió» a la «connexió»
Un cop dominis aquest mètode, els caràcters xinesos ja no seran una paret entre tu i el món xinès, sinó un pont que hi condueix. Sentiràs el desig de comunicar-te i compartir les teves idees amb aquests caràcters que acabes de «desxifrar».
Però en aquest punt, podries trobar-te amb una nova «recepta»: la barrera de l'idioma. Antigament, quan volíem comunicar-nos amb estrangers, també havíem de memoritzar, com si fossin receptes, aquelles frases soltes per a viatges i regles gramaticals, un procés igualment dolorós i amb resultats igualment pobres.
Afortunadament, vivim en una època en què podem resoldre problemes de maneres més intel·ligents.
Tant si es tracta d'aprendre com de comunicar-se, la clau és trencar barreres i centrar-se en la connexió. Quan comencis a utilitzar una nova manera de pensar per entendre els caràcters xinesos, val la pena que també utilitzis noves eines per connectar amb el món.
Per això eines com Lingogram són tan inspiradores. És una aplicació de xat amb traducció per IA integrada que et permet parlar lliurement amb qualsevol persona d'arreu del món en la teva llengua materna. Ja no necessites memoritzar a la força les «receptes» d'un altre idioma; la IA t'ajudarà amb tots aquells «passos de cocció» complexos. Tu només has de centrar-te en la comunicació en si: compartir les teves històries, entendre les idees dels altres i establir connexions reals.
Així que, oblida't d'aquest llibre de «receptes» tan gruixut. Tant si aprens caràcters xinesos com si dialogas amb el món, intenta ser un «gran xef» intel·ligent: comprèn, desglossa, crea i, finalment, connecta.