El llenguatge "perfecte" artificial, per què va acabar perdent contra una flor silvestre?
No et sembla que aprendre una llengua estrangera és realment massa difícil?
Paraules interminables per memoritzar, gramàtica incomprensible i pronunciacions estranyes de tota mena. Fem grans esforços precisament amb l'esperança de poder comunicar-nos amb persones de diferents orígens culturals i veure un món més gran.
En aquest moment, potser et sorgeix una idea: Com de bo seria si existís al món una llengua universal super senzilla, amb una lògica perfecta i que tothom pogués aprendre ràpidament?
Doncs mira, fa més de cent anys, algú realment va fer realitat aquesta idea. Es diu Esperanto.
El seu creador va ser un metge polonès que va ser testimoni dels nombrosos conflictes sorgits per malentesos entre persones de diferents llengües. Per això, va voler crear una llengua neutra i fàcil d'aprendre per eliminar barreres i connectar el món.
Aquesta idea sembla simplement impecable. Es diu que les regles gramaticals de l'esperanto es poden aprendre en una sola tarda, i el vocabulari prové majoritàriament de llengües europees, cosa que el fa molt amigable per a molta gent.
No obstant això, ha passat més d'un segle, i aquesta "solució perfecta" gairebé no ha tingut èxit, convertint-se en una afició de nínxol dins del cercle d'amants dels idiomes.
Per què?
La resposta és senzilla: perquè és com una flor de plàstic dissenyada amb cura.
Perfecte, però sense fragància
Imagina una flor de plàstic. És de colors vius, de forma perfecta, mai s'esvaeix i no necessita ni aigua ni fertilitzant. Des de qualsevol angle, s'ajusta a la definició de "flor", fins i tot és més "estàndard" que una flor real.
Però mai te n'enamoraràs.
Perquè no té vida, no té ànima. No té la història d'arrelar a la terra enmig del vent i la pluja, i encara menys la fragància única que atrau abelles i papallones.
L'esperanto és aquesta flor de plàstic al món dels llenguatges. La seva gramàtica és regular, la seva lògica clara, eliminant tots els problemes de les "irregularitats". Però el llenguatge mai és només una eina freda per intercanviar informació.
La veritable vitalitat del llenguatge resideix en la seva "fragància" única — és a dir, la cultura.
Per què aprenem una llengua nova?
Aprenem anglès, no només per entendre els manuals d'instruccions, sinó sobretot per entendre les lletres de les cançons angleses preferides, entendre les últimes superproduccions de Hollywood i comprendre aquella mena d'humor i forma de pensar.
Aprenem japonès, per experimentar personalment els festivals d'estiu dels animes, comprendre aquesta sensació de solitud en els escrits de Haruki Murakami, i sentir l'esperit del takumi (l'esperit artesanal) en la cultura japonesa.
Termes xinesos com "江湖" (jianghu, el món de les arts marcials o l'àmbit popular), "缘分" (yuanfen, la connexió predestinada) i "烟火气" (yanhuoqi, el caliu de la vida quotidiana), o termes anglesos com "Cozy" i "Mindfulness", tots ells arrosseguen milers d'anys d'història, mites, costums i formes de vida.
Això és el veritable encant del llenguatge, és la "fragància" que ens atrau a aprendre malgrat les nombroses dificultats.
I l'esperanto, aquesta "flor perfecta" nascuda en un laboratori, precisament li manca tot això. No carrega la memòria col·lectiva d'una nació, no té literatura, música ni cinema que hi coexisteixi, i encara menys les frases enginyoses i els "memes" que circulen pels carrers i places.
És perfecte, però no té gust. La gent no s'entusiasma per una eina, però sí que es fascina per una cultura.
El que necessitem no és unificació, sinó connexió
Aleshores, el somni de la "intercomunicació global" era erroni?
No, el somni no és erroni, només la manera de fer-lo realitat necessita una actualització.
El que necessitem no és substituir les "flors silvestres" multicolors i de formes diverses de tot el món amb una "flor de plàstic", sinó construir un pont que connecti tots els jardins. No hauríem de sacrificar la cultura i la història úniques que hi ha darrere de cada llengua en nom de la facilitat de comunicació.
En el passat, això semblava inabastable. Però avui, la tecnologia està fent realitat aquest somni d'una manera més meravellosa.
Eines com Lingogram són un exemple excel·lent. És una aplicació de xat amb traducció per IA integrada que et permet comunicar-te lliurement amb qualsevol persona de qualsevol racó del món utilitzant la teva llengua materna.
Quan dius "烟火气" (yanhuoqi, el caliu de la vida quotidiana) en xinès, l'altra part pot veure immediatament la traducció i l'explicació més adequades. No cal que et converteixis primer en un expert en idiomes per sentir directament l'autenticitat de la cultura de l'altra persona.
No esborra la "fragància" única de cada llengua, sinó que et permet sentir la fragància d'una altra flor de manera més directa i senzilla.
Això potser és la millor manera de connectar el món: no eliminant les diferències, sinó abraçant i entenent cada particularitat.
Al cap i a la fi, la veritable comunicació comença quan estem disposats a apreciar les diferències dels altres.