No 'estudiïs' més idiomes estrangers, enamora-t'hi!
No et passa a tu també?
Cada any et proposes aprendre bé un idioma, compres un munt de llibres, baixes unes quantes apps. Els primers dies estàs entusiasmat/da, però al cap de poques setmanes, aquella passió inicial s'esvaeix com un mòbil sense bateria, apagant-se ràpidament.
Els llibres s'amunteguen a un racó, les apps romanen quietes a la segona pantalla del mòbil, i no pots evitar preguntar-te: "Per què sempre sóc tan inconstant?"
El problema no és la teva força de voluntat, sinó que des del principi vas agafar la direcció equivocada.
Has considerat aprendre un idioma com una tasca, no com una història d'amor.
Estàs en una "cita a cegues" o en una "passió desenfrenada"?
Imagina, per què abandones un idioma?
Molt probablement, el vas triar només per raons "racionals". Per exemple, "aprendre anglès és bo per a la feina", "sembla que molta gent estudia japonès", "el castellà és la segona llengua més parlada del món".
Això és com una cita a cegues concertada. L'altra persona té molt bones qualitats, un currículum brillant, tothom diu que sou "perfectes l'un per l'altre". Però la mires i sents que el teu cor no s'accelera, i fins i tot xerrar et sembla una tasca. Quant de temps pots mantenir una relació així?
Tinc un amic que domina quatre o cinc llengües europees. Una vegada, va decidir aprendre romanès. Lògicament, això era pràcticament "pa com panets" —el romanès té relació amb diverses llengües que ell ja coneix. Pensava que seria tan fàcil com treure una cosa de la butxaca.
El resultat? Va fracassar, i va ser un fracàs sense precedents. No va poder trobar la motivació per estudiar, i finalment va haver de rendir-se.
Poc després, es va obsessionar amb l'hongarès. Aquesta vegada, la situació era completament diferent. No el va aprendre perquè l'hongarès fos "útil" o "senzill". Va ser perquè havia estat a Budapest i havia quedat profundament captivat per la seva arquitectura, gastronomia i cultura. Quan sentia l'hongarès, sentia que el cor li feia un tomb.
Volia tornar a experimentar aquella cultura, però aquesta vegada, volia fer-ho com un "initié", sentint-la amb la llengua local.
Com pots veure, aprendre romanès va ser com aquella avorrida cita a cegues. Mentre que aprendre hongarès va ser una passió desenfrenada i temerària.
Sense una connexió emocional, qualsevol tècnica o mètode és paper mullat. El que et fa perseverar mai és el "deure", sinó el "voler".
Com "enamorar-se" d'un idioma?
"Però no tinc l'oportunitat de viatjar a l'estranger ni conèixer amics d'aquell país, què faig?"
Bona pregunta. No cal que surtis del país per establir una connexió emocional. Només has d'utilitzar la teva arma més poderosa: la teva imaginació.
Prova aquest mètode: Dirigeix la teva pròpia "pel·lícula del futur".
Això no és una simple "imaginació", sinó crear una "estrella polar mental" clara, concreta i que t'acceleri el cor per al teu aprenentatge d'idiomes.
Primera passa: Construeix el teu "escenari de pel·lícula".
Tanca els ulls, no pensis "he de memoritzar vocabulari", sinó pregunta't:
- On és l'escenari? En una cafeteria a la vora del Sena a París? O en una izakaya a Tòquio a mitjanit? O en un carrer assolellat de Barcelona? Com més concreta sigui la imatge, millor.
- Amb qui estàs? Amb un amic local que acabes de conèixer? O amb el teu futur soci de negocis? O simplement tu sol/a, demanant amb confiança al cambrer/a?
- Què esteu fent? De quins temes interessants esteu parlant? D'art, de gastronomia, o de la vostra vida? Esteu rient a cor què vols?
Combina aquests detalls per crear un escenari que t'inspiri. Aquest escenari és la teva meta d'aprenentatge.
Segona passa: Injecta "emoció a l'ànima".
Una imatge sola no és suficient; una pel·lícula necessita emoció per tocar el cor.
En el teu escenari, pregunta't:
- Com em sento? Quan dic aquella frase amb fluïdesa, em sento immensament orgullós/a i emocionat/da? Quan entenc l'acudit de l'altra persona, no sento que els nostres cors s'acosten més?
- Què oloro? Què sento? És l'aroma del cafè a l'aire, o la música de carrer que ve de lluny?
- Què significa aquest moment per a mi? Demostra que els meus esforços no han estat en va? Obre un món nou que sempre he somiat?
Grava aquestes sensacions profundament a la teva ment. Deixa que aquesta "sensació" esdevingui el combustible del teu aprenentatge diari.
Tercera passa: "Projecta" la pel·lícula cada dia.
Escriu breument el teu "guió de pel·lícula".
Cada dia, abans de començar a estudiar, dedica dos minuts a llegir-lo o a "reproduir-lo" mentalment.
Quan vulguis rendir-te o et sentis avorrit/da, reprodueix immediatament aquesta "pel·lícula". Recorda't que no estàs rosegant un llibre de gramàtica avorrit, sinó que estàs obrint el camí per a aquell moment brillant del futur.
Aviat, aquest escenari imaginari esdevindrà com un record real; t'arrossegarà i t'impulsarà, fent que segueixis endavant de bon grat.
És clar, de la imaginació a la realitat sempre hi ha un pas. El que molta gent tem és precisament el moment de començar a comunicar-se. Sempre volem esperar a ser "perfectes" per parlar, i al final, mai comencem.
Però en realitat, ara mateix pots començar a crear connexions reals. Per exemple, eines com ara Lingogram tenen un traductor d'IA en temps real integrat, que et permet xerrar sense barreres amb gent de tot el món. No cal que esperis a ser un expert/a per experimentar per endavant la joia de comunicar-te amb cultures estrangeres; això és precisament la guspira que encén la teva "sensació d'amor".
Oblida les raons avorrides, busca una cultura que et faci vibrar, i dirigeix la teva pròpia pel·lícula meravellosa. Aleshores, descobriràs que aprendre idiomes ja no és una tasca feixuga, sinó un viatge romàntic que no voldràs que acabi.