Per què és tan esgotador parlar amb els japonesos? Deixa de memoritzar de memòria; un "mapa de relacions" t'ho farà entendre a l'instant.

Has tingut mai aquesta sensació?

Quan parles amb gent acabada de conèixer, especialment amb companys o clients de diferents orígens culturals, sempre et sents amb molta cautela, com qui camina sobre gel prim. Temories haver dit alguna cosa malament, que l'ambient es tornés incòmode a l'instant, i pregaries en silenci: "Mare meva, el que acabo de dir ha estat massa informal?"

Especialment quan s'aprèn japonès, davant del complex "keigo" (敬語), molta gent es rendeix directament. Si tots signifiquen "dir", per què hi ha tantes versions com 「言う」, 「言います」, 「申す」 i 「おっしゃる」?

Si tu també tens la mateixa confusió, vull dir-te una cosa: el problema no és que el teu idioma no sigui prou bo, ni que tinguis mala memòria.

El problema és que estem acostumats a tractar l'idioma com un "exercici de traducció", ignorant un "mapa social" invisible que hi ha darrere de la comunicació.

La comunicació no és traduir, sinó posicionar-se

Imagina que fas servir un "GPS de relacions interpersonals". Cada vegada que et comuniques amb algú, necessites primer localitzar dues coordenades:

1. Coordenada vertical: distància de poder (Estàs tu per sobre, o estic jo per sobre?)
2. Coordenada horitzontal: distància psicològica (Som "gent de dins" o "gent de fora"?)

La "distància de poder" es refereix a l'estatus social, l'edat o les relacions jeràrquiques en l'àmbit laboral. El teu cap, els teus clients, la gent gran, estan "per sobre" teu; els teus amics, els companys del mateix nivell, estan a la mateixa altura.

La "distància psicològica" es refereix a la proximitat de la relació. La família i els amics íntims són la teva "gent de dins" (en japonès uchi), gairebé no teniu secrets, i el vostre mode d'interacció és espontani i informal. En canvi, el dependent de la botiga de conveniència o els clients que coneixes per primera vegada són "gent de fora" (en japonès soto), i la vostra interacció segueix un "guió social" establert.

Aquest mapa determina quina "ruta de comunicació" has de triar.

L'idioma és la ruta que tries

Ara, tornem a veure aquelles paraules japoneses que ens fan mal de cap:

• Xerrant amb els teus amics íntims, esteu a la mateixa altura al mapa i la distància psicològica és zero. En aquest cas, prens la "via quotidiana", i simplement fas servir el 言う (iu) més relaxat.
• Parlar amb desconeguts o companys de feina amb qui no tens molta confiança: la vostra posició és igual, però hi ha una certa distància psicològica. Llavors has de prendre la "via de la cortesia", i només és adequat fer servir 言います (iimasu).
• Informant al teu gran cap o a un client important: aquesta persona està "per sobre" teu i pertany a la "gent de fora". En aquest cas, has de canviar al "mode humil" per referir-te a les teves pròpies accions, utilitzant 申す (mousu) per rebaixar-te.
• Al mateix temps, quan et refereixes a les accions d'aquest cap o client, has d'activar el "mode respectuós", utilitzant おっしゃる (ossharu) per enaltir l'altra persona.

Mira, un cop entens aquest "mapa", l'idioma ja no és un conjunt de regles memoritzades de memòria, sinó una elecció natural basada en el posicionament de la relació. No estàs "memoritzant vocabulari", sinó "triant una ruta".

Això no és només una lògica japonesa; de fet, és aplicable a qualsevol cultura. Pensa-hi: no utilitzaries un to de broma amb un amic per parlar amb un entrevistador, ni les formalitats d'un client per xerrar amb els teus pares. Perquè en el moment d'obrir la boca, ja has completat en silenci el posicionament en la teva ment.

No tinguis por d'equivocar-te de camí, prova de mirar el mapa primer

Per tant, per dominar realment un idioma i establir connexions profundes amb la gent, la clau no és memoritzar tota la gramàtica, sinó cultivar una "consciència del mapa".

La pròxima vegada que et sentis nerviós o insegur de com començar a parlar, no t'afanyis a buscar "com es diu aquesta frase en anglès/japonès".

Primer, pregunta't en silenci:

• Quina és la distància de poder entre aquesta persona i jo?
• Quina és la nostra distància psicològica actual? Som "gent de dins" o "gent de fora"?

Quan puguis respondre clarament aquestes dues preguntes, quins tons o quin vocabulari has d'utilitzar sovint apareixeran de manera natural. Això és més útil que qualsevol llibre de gramàtica.

Per descomptat, en explorar un "mapa" cultural desconegut, és inevitable perdre's. En aquest moment, si tinguessis un guia intel·ligent seria molt més fàcil. Per exemple, eines com Lingogram són aplicacions de xat amb traducció per IA integrada. Quan travesses la bretxa cultural i lingüística i no estàs segur de si les paraules són adequades, et poden ajudar a transmetre amb precisió la teva bona voluntat i respecte, permetent-te connectar amb gent de tot el món amb més confiança, sense fer que la conversa s'estanqui o s'esgoti.

Recorda que l'objectiu final de l'idioma no és la perfecció, sinó la connexió.

Abans de parlar la pròxima vegada, no pensis només en què dir, mira primer on esteu tots dos al mapa.

Aquest és el veritable secret de la comunicació.