No et quedis només amb el Pare Noel: els mexicans et revelen la veritable manera de celebrar les festes: "destrossar el passat"

Quan penses en Nadal, què et ve al cap? Un arbre ple de llums de colors, la neu immaculada o el Pare Noel amb els seus rens?

Aquest model universal de Nadal ens resulta molt familiar. Però, sincerament, sempre sembla una mica un espectacle comercial ben orquestrat, molt animat, però mancat d'aquella calidesa humana.

Però, i si et digués que, a l'altra punta del món, hi ha un lloc on el Nadal se celebra amb tanta vitalitat i fervor com el nostre Any Nou Xinès, ple de l'alegria del retrobament i el sentit ritual de renovar-se i donar la benvinguda al nou?

Aquest lloc és Mèxic. La seva manera de celebrar és senzilla, directa, gairebé visceral, però arriba directament al cor.

Una manera de "destrossar" per donar la benvinguda a un any nou, com si es llancessin petards

Quan celebrem l'Any Nou Xinès, per què llancem petards? Per espantar la bèstia "Nian", desfer-nos de la mala sort de l'any i donar la benvinguda a la bona fortuna del nou any.

Els mexicans també tenen una "arma secreta" similar, anomenada pinyata.

Potser ja l'has vist en alguna pel·lícula: un recipient de paper maixé de colors vius, penjat ben amunt, que la gent amb els ulls embenats colpeja per torns amb un pal.

Però no és només un joc de festa.

La pinyata tradicional té una esfera central i set punxes. Aquestes set punxes simbolitzen els set pecats capitals: l'avarícia, la peresa, l'enveja, la supèrbia... Són les "ombres" o la "negativitat" que, en major o menor mesura, han estat presents en el nostre interior durant l'any que ha passat.

I el fet d'estar embenat simbolitza que lluitem contra les nostres ombres interiors mitjançant la "fe", i no la vista. Quan la gent, amb un esforç comú, aconsegueix destrossar la pinyata amb els pals, no és només un gran soroll, sinó una declaració: estem fent miques totes les desgràcies, els pecats i la mala sort de l'any passat.

Quan la pinyata es trenca, les llaminadures i el confeti que hi ha a dins cauen com una cascada, i tothom, amb crits d'alegria, s'afanya a compartir aquesta dolça "recompensa".

Aquest ritual de "destrossar el passat i compartir la recompensa", no és més potent i profund que el simple fet de desembolicar regals?

La veritable festa és una "marató de retrobaments"

Amb la "trencada de pinyata" com a ritual central, la temporada de Nadal a Mèxic (que ells anomenen Posadas) es converteix en una "marató de trobades" que dura nou dies.

Del 16 de desembre a la Nit de Nadal, veïns, familiars i amics s'alternen per organitzar festes cada vespre. No hi ha tantes formalitats innecessàries; l'esperit central és un de sol: estar junts.

Tothom es reuneix, comparteix menjar, canta a plens pulmons i, per descomptat, la part més important és "trencar" junts la pinyata que simbolitza les preocupacions passades. Aquesta és la veritable ànima de la festa: no és el que has rebut, sinó amb qui has estat, de què t'has acomiadat junts i què rebreu junts.

El gust de la festa: la sopa casolana que reconforta el cor

Unes festes tan animades, és clar, no poden prescindir del bon menjar. Els plats a la taula de Nadal mexicana també estan plens de sabor casolà.

Oblida't de les amanides fredes; en les fredes nits d'hivern, els mexicans serveixen un bol de Pozole fumat. És una sopa espessa feta amb grans de blat de moro grans i porc, amb un sabor ric i intens, que reconforta de l'estómac al cor amb cada cullerada.

També hi ha un plat que resulta especialment familiar: els Tamales. Es fan amb massa de blat de moro que embolica farcits de pollastre, porc o altres ingredients, cuita al vapor dins de fulles de blat de moro o de plàtan. Tant la seva forma com el seu paper com a "plat principal" els converteixen en un àpat molt substanciós.

Per descomptat, també hi ha el vi calent (Ponche) preparat amb diverses fruites i canyella, i la dolça beguda de xocolata i blat de moro (Champurrado). Cada plat està impregnat de la càlida sensació de "compartir en companyia".

La veritable essència de la festa: la connexió que transcendeix la llengua

Arribats a aquest punt, potser descobriràs que, ja sigui el Nadal mexicà o el nostre Any Nou Xinès, el seu valor més fonamental és, en realitat, una sola paraula: connexió.

Anhelem connectar amb la família i els amics, amb la tradició i, fins i tot més, amb l'esperança de renovar-se. Tots aquests rituals festius, ja sigui tirar petards o trencar pinyates, ens ajuden a assolir aquesta connexió.

Però avui dia, sovint sentim que aquesta connexió es fa cada vegada més difícil. Potser podem aprendre alguna cosa dels mexicans: la veritable connexió s'ha de crear de manera activa, i fins i tot requereix una mica de coratge per "trencar" barreres.

Trencar les barreres lingüístiques és el primer pas.

Imagina't si poguessis xatejar en línia amb un amic mexicà, preguntar-li com es fa la sopa de Pozole tradicional de la seva família, o quina forma de pinyata han preparat enguany. Aquesta interacció autèntica és molt més viva i profunda que llegir deu mil guies de viatge.

Aquest és precisament el sentit de l'existència d'eines com Lingogram. No és només un programari de xat; la seva funció de traducció amb IA integrada et permet mantenir converses en temps real amb gairebé ningú de qualsevol racó del món, pràcticament sense barreres. Trenca la paret més gruixuda, permetent-te deixar de ser un simple "espectador" cultural per convertir-te en un autèntic "participant" i "connector".

Així doncs, la propera vegada que celebris una festa, no et conformis només amb els rituals superficials.

Prova de "trencar" algunes coses: trenca el passat que et molesta, trenca les barreres que t'impedeixen connectar amb el món. Descobriràs que, quan els fragments caiguin, el que es desplegarà davant teu serà un món nou més autèntic, més càlid i, també, més digne de celebrar.