Has estudiat anglès durant 10 anys i encara no el parles? És perquè has estat aprenent a nedar a la riba.

També has tingut moments de col·lapse com aquests: has espatllat llibres de vocabulari, t'has après les regles gramaticals de memòria, has vist centenars d'episodis de sèries americanes, però just quan has de parlar anglès, el cervell se't queda en blanc a l'instant?

Sempre pensem que els qui parlen bé anglès tenen un talent innat o una personalitat extravertida. Però què passaria si et digués que no té gaire a veure amb el talent ni amb la personalitat?

La veritat és: aprendre anglès és com aprendre a nedar.

Pots estudiar totes les teories de natació de dalt a baix, des de la flotabilitat de l'aigua fins a l'angle de la braçada, i tenir-ho tot molt clar. Però mentre no et llencis a l'aigua, sempre seràs un "teòric de la natació", no pas algú que sap nedar.

La majoria de nosaltres aprenem anglès practicant la natació a la riba. Ens esforcem molt, treballem de valent, però no ens hem llençat a l'aigua.

Deixa de ser un "teòric de la natació", llença't a l'aigua.

Pensa en la gent que coneixes que parla anglès amb fluïdesa: no són "més intel·ligents", simplement han estat "ficats a l'aigua" abans i durant més temps que tu:

• Treballen i viuen en entorns on han de parlar anglès.
• Tenen amics estrangers i es comuniquen diàriament "a l'aigua".
• No tenen por d'empassar aigua i gosen lluitar amb els errors.

Veus? La clau no és la "personalitat", sinó l'"entorn". Canviar la personalitat és difícil, però crear un entorn per "entrar a l'aigua" és una cosa que podem fer ara mateix.

Primer pas: Troba la teva "altra riba" (objectiu clar)

Per què vols aprendre a nedar? Per divertir-te, o per nedar fins a l'altra riba per trobar-te amb una persona important?

Si només és per divertir-te, potser et moureàs una mica i tornaràs a la riba. Però si a l'altra riba hi ha una raó imperiosa per anar-hi —com una oportunitat de feina desitjada, una cultura que vols conèixer a fons, un amic amb qui vols fer pinya—, llavors, sense pensar-t'ho dues vegades, nedaràs amb totes les teves forces cap endavant.

Aquesta raó "imperiosa" és la teva motivació més forta. Et farà analitzar proactivament: A quina distància estic de l'altra riba? Quin "estil de natació" necessito? Com he de distribuir la meva energia?

Acció: Deixa de dir "vull aprendre bé l'anglès". Converteix-ho en un objectiu concret: "D'aquí a tres mesos, vull poder tenir una conversa diària de 10 minuts amb clients estrangers", o "Vull poder demanar menjar i preguntar direccions per mi mateix/a quan viatgi a l'estranger".

Segon pas: L'objectiu és "no ofegar-se", no una medalla olímpica (fer servir l'anglès com a eina)

Quin és l'objectiu d'un principiant en natació? Nedar amb un estil papallona perfecte? No, és primer assegurar-se que no s'enfonsa, que pot respirar i que pot avançar.

L'anglès és el mateix. Primer de tot, és una eina de comunicació, no una ciència en la qual cal treure un 100. No necessites entendre cada detall gramatical, igual que quan parlem català, potser no sabem explicar amb claredat els usos exactes de "que" o "què", però això no ens impedeix comunicar-nos.

Deixa de preocupar-te per: "La meva pronunciació és correcta?" "La gramàtica d'aquesta frase és perfecta?". Mentre l'altra persona entengui el que vols dir, ja has tingut èxit. Has "nedat" amb èxit!

Recorda: Si hi ha un tema del qual no pots parlar en català, no esperis poder tenir una conversa fluida en anglès. La capacitat de comunicació és més important que una gramàtica perfecta.

Tercer pas: No tinguis por d'empassar aigua, és un camí inevitable (abraça els errors)

Ningú neix sabent nedar. Tothom comença empassant la primera glopada d'aigua.

Equivocar-se davant els altres és realment vergonyós, però aquest és el moment en què avances més ràpid. Cada vegada que t'empassis aigua, instintivament ajustaràs la respiració i la postura. Cada vegada que et confonguis en parlar, serà una oportunitat per recordar la forma correcta.

Els qui parlen anglès amb fluïdesa no són immunes als errors, sinó que han comès més errors que tu les vegades que has practicat. Ja estan acostumats a la sensació d'"empassar aigua" i saben que, mentre continuïn lluitant, sempre sortiran a flotació.

Com "entrar a l'aigua"? Comença per construir la teva "piscina" personal.

Bé, ja entenc la teoria, però com "entro a l'aigua"?

1. Posa la teva vida en "mode anglès"

No es tracta de "dedicar temps a aprendre anglès", sinó de "viure en anglès".

• Canvia l'idioma del teu telèfon mòbil i l'ordinador a anglès.
• Escolta les teves cançons en anglès preferides, però aquesta vegada intenta buscar el significat de les lletres.
• Mira les teves sèries americanes preferides, però intenta canviar els subtítols a anglès, o fins i tot desactivar-los.
• Segueix bloggers estrangers en àmbits que t'interessin, ja sigui fitness, bellesa o jocs.

La clau és fer coses que ja t'agraden, però en anglès. Que l'anglès deixi de ser una "tasca d'aprenentatge" i esdevingui una "part de la teva vida".

2. Comença a "lluitar" a la "zona poc profunda"

Ningú et demana que el primer dia ja intentis anar a la zona profunda. Comença a poc a poc, per guanyar confiança.

• L'objectiu d'aquesta setmana: Demanar un cafè en anglès.
• L'objectiu de la setmana que ve: Comentar en anglès una publicació del teu blogger preferit a les xarxes socials.
• La setmana següent: Trobar un company/a lingüístic/a per a una conversa senzilla de 5 minuts.

Parlant de trobar un company/a lingüístic/a, aquest podria ser el pas més eficaç i alhora el que fa més por. Què passa si et preocupa no parlar bé, tenir vergonya o que l'altra persona no tingui paciència?

En aquests casos, una eina com Intent et pot ser de gran ajuda. És com el teu "entrenador de natació" i "salvavides" personal. Hi pots trobar companys/es lingüístics/ques d'arreu del món que volen aprendre xinès; tots són aprenents i tenen una mentalitat més tolerant. El millor és que té una traducció en temps real amb IA incorporada. Quan et quedes encallat sense poder parlar, la funció de traducció és com un salvavides que t'ajuda a l'instant, permetent-te continuar "nedant" tranquil·lament i sense tornar a la riba per una situació incòmoda.

Amb Intent, pots començar amb confiança des de la "zona poc profunda" i anar guanyant seguretat, fins que un dia descobreixis que ja pots nedar sense esforç a la "zona profunda".

Deixa de ser a la riba, envidiant els qui neden amb llibertat a l'aigua.

El millor moment per aprendre anglès és sempre ara. Oblida les regles avorrides i l'exigència de perfecció, i com un nen que aprèn a nedar, llença't a l'aigua, diverteix-te i lluita.

Ben aviat descobriràs que, de veritat, "començar a parlar anglès" no és tan difícil.