No és que tinguis un mal nivell d'anglès, és que ets un "fals xef" que acumula receptes

No et sents identificat/da?

Has estudiat anglès durant més de deu anys, t'has devorat llibres de vocabulari un darrere l'altre i saps les regles de gramàtica de memòria. Però, a l'hora de la veritat, quan has de parlar, la ment se't queda en blanc a l'instant, i després de molt esforç, només aconsegueixes dir un trist "Fine, thank you, and you?"

Sempre pensem que és perquè no tenim prou vocabulari, que la nostra pronunciació no és bona, o que la gramàtica és massa fluixa. Però la veritat podria ser completament diferent.

Avui vull donar-te una perspectiva completament nova: aprendre anglès és, en realitat, com aprendre a cuinar.

Per què et costa tant "obrir la boca"?

Imagina't que vols ser un gran xef. Així que compres tots els llibres de receptes més prestigiosos del món. Et saps "La Bíblia de la Cuina Francesa" de memòria, coneixes a la perfecció la definició d'"escaldar" i "confitar", i fins i tot podries dibuixar la molècula de les espècies amb els ulls tancats.

Però tens un problema: mai has posat els peus a una cuina de debò.

Aquesta és la situació de la majoria d'estudiants d'anglès. Som "col·leccionistes de receptes", no "xefs" de veritat.

• Acumules receptes, però mai les poses en pràctica: Nosaltres memoritzem paraules i estudiem gramàtica com si col·leccionéssim receptes. Però el llenguatge és per "fer", no per mirar. No parlar és com tenir ingredients preciosos (vocabulari) i estris de cuina excel·lents (gramàtica) tancats en un armari, acumulant pols.
• Por a equivocar-se, no s'atreveix a encendre els fogons: Por de dir-ho malament, por de pronunciar malament, por que l'altra persona no t'entengui... És com un xef principiant que sempre té por de cremar el plat o posar-hi massa sal, i al final ni s'atreveix a encendre els fogons. Però, quin gran xef no ha cremat alguns plats al principi? Equivocar-se és part de la cuina (i de la parla).
• Plats monòtons, expressió avorrida: Encara que t'atreveixis a parlar, sempre dius el mateix: "It's good." "It's interesting." És com un cuiner que, faci el que faci, només hi posa sal. Les teves converses són planes i sense gust, no perquè no tinguis idees, sinó perquè no has après a utilitzar "condiments" més rics (vocabulari i estructures de frase vivaces) per presentar els teus pensaments.

Mira, el problema no és que no tinguis prou "receptes", sinó que mai has entrat realment a la cuina per preparar un plat amb les teves pròpies mans, ni per a tu ni per als altres.

Com passar de "col·leccionista de receptes" a "mestre de la cuina"?

Deixa de només mirar i no practicar. El veritable creixement es produeix en cada moment que encens els fogons, que remenes, que tastes.

Primer pas: Comença amb el plat més senzill — parla amb tu mateix/a

Ningú et demana que el primer dia facis una "escudella i carn d'olla". Comença amb uns simples "ous ferrats".

Dedica uns minuts cada dia a descriure en anglès el que estàs fent, el que veus, el que sents.

"Okay, I’m making coffee now. The water is hot. I love the smell.”

Això pot semblar una mica ximple, però és el teu "simulador de cuina". Et permet familiaritzar-te amb els teus estris (gramàtica) i utilitzar els teus ingredients (vocabulari) en un entorn sense pressió, acostumant el teu cervell a pensar en anglès amb aquesta nova "lògica culinària".

Segon pas: Entra a la cuina de veritat — parla amb persones reals

Després de practicar sol/a durant un temps, cal saber quin gust tenen els teus plats. Necessites trobar un amic que estigui disposat a "tastar" la teva feina.

Això podria haver estat difícil en el passat, però ara, el món és la teva cuina.

Troba un company d'intercanvi de llengües o uneix-te a una comunitat en línia. La clau és trobar un entorn real que et permeti practicar contínuament. Aquí, potser et trobaràs amb un problema: què passa si a migra conversa no pots recordar una "ingredient" clau (paraula)? L'ambient es torna incòmode a l'instant, i la conversa s'atura en sec.

Això és com adonar-se que et falta un condiment mentre cuines. Què faria un xef intel·ligent? Utilitzaria eines.

Per això recomanem eines com Intent. És com un xef d'IA que et xiuxiueja a l'oïda. Quan et quedes encallat/da, et pot ajudar a traduir en temps real, permetent-te trobar la paraula sense problemes i mantenir la fluïdesa de la conversa. Ja no hauràs de malbaratar tota una valuosa experiència "culinària" per un petit problema de vocabulari. Et permet concentrar-te en el plaer de la comunicació, no en el dolor de buscar al diccionari.

Tercer pas: Gaudeix del plaer de crear, no busquis la perfecció

Recorda, l'objectiu d'aprendre anglès no és dir frases perfectes amb una gramàtica 100% correcta, de la mateixa manera que l'objectiu de cuinar no és replicar un restaurant Michelin.

L'objectiu és crear i compartir.

És utilitzar el teu llenguatge per compartir una història interessant, expressar un punt de vista únic, i establir una connexió real amb algú d'un fons cultural diferent.

Quan canvies el focus de "no puc equivocar-me" a "vull connectar", descobriràs que parlar es torna de sobte fàcil i natural. A l'altra persona no li importa si has utilitzat el temps verbal correcte, sinó la sinceritat dels teus ulls i l'entusiasme de les teves paraules.

Així que, deixa de ser aquell "fals xef" que tremola amb el llibre de receptes a la mà.

Entra a la teva cuina, encén els fogons, i "cuina" les teves idees en paraules sense por. Encara que el primer plat sigui una mica salat, i el segon una mica insípid, si continues practicant, algun dia crearàs un delit que el món sencer admirarà.

Amb què penses començar el teu primer plat?