Per què el teu anglès és 'impecable', però els estrangers sacsegen el cap?

Has viscut mai una experiència així?

Xerrant amb amics estrangers, tu, clarament, pronunciaves cada paraula correctament i la gramàtica era impecable, però l'expressió de l'altra persona es tornava una mica estranya, i l'ambient baixava instantàniament al punt de congelació.

O, vas enviar un text amb un traductor automàtic, que tu creies que era molt autèntic, i la resposta de l'altra persona va ser: "Sorry, what do you mean?"

Sovint pensem que aprendre una llengua estrangera és memoritzar vocabulari i gramàtica, com muntar una màquina: si les peces són correctes, pot funcionar. Però hem passat per alt el punt més important: Comunicar-se no és muntar una màquina, sinó preparar un plat.

El secret de la comunicació no rau en la 'matèria primera', sinó en el 'punt de cocció'

Imagina't que ets un xef.

• Vocabulari, són els diversos ingredients que tens a mà: vedella, patates, tomàquets.
• Gramàtica, són els passos bàsics de cuina: primer posar l'oli, després la ceba tendra, el gingebre i l'all.

La majoria de la gent s'atura aquí. Creuen que, mentre els ingredients siguin frescos (gran vocabulari) i els passos correctes (gramàtica impecable), segur que podran preparar un plat deliciós.

Però els veritables "grans xefs" entenen que el que determina l'èxit o el fracàs d'un plat sovint són aquelles coses invisibles: el punt de cocció, el condiment i la comprensió del gust del comensal.

Això és l'«adequació» en la comunicació. No es refereix a si el que dius és "correcte" o no, sinó a si el que dius és "còmode" o "apropiat".

Posem un exemple senzill.

Un amic que acaba d'aprendre anglès, en veure un client estranger gran, el saluda amb entusiasme: "How are you?"

Des del punt de vista gramatical i de vocabulari, aquesta frase és 100% correcta. Però és com si, en convidar un convidat distingit, servissis directament un plat de cogombre trinxat casolà. Tot i que no és incorrecte, sempre fa la sensació que no és prou formal, fins i tot una mica informal. En aquesta ocasió, un "How do you do?" més seriós seria com aquell aperitiu preparat amb cura, que pot elevar instantàniament el nivell de tot el banquet.

Dir les paraules "correctes" és tècnica; dir les paraules "adequades" és art.

Cura! No converteixis el teu "plat estrella" en "cuina obscura"

La comunicació intercultural és com cuinar per a un convidat de terres llunyanes. Has de conèixer els seus gustos i tabús culturals; en cas contrari, les teves "exquisideses" podrien esdevenir "cuina obscura" als seus ulls.

He sentit una història real:

Una delegació xinesa va anar de visita al Japó, i en tornar al seu país, la part japonesa va regalar a la cap de la delegació un exquisit objecte de porcellana de "tanuki".

La part japonesa considerava que el tanuki, en la cultura japonesa, simbolitza la bona fortuna, la prosperitat empresarial, i era una benedicció excel·lent.

Però la cap de la delegació xinesa va quedar amb cara de sorpresa. Perquè en el nostre context cultural, "guineu" o "tanuki" s'associen sovint amb termes negatius com "astut" o "esperit de guineu". Una benedicció amb bona intenció, a causa de les diferències en el "condiment" cultural, gairebé es va convertir en una ofensa.

Això és com si, amb entusiasme, servissis un maoxuewang de gust fort a un amic de Guangdong que no menja picant; tu penses que és una delícia suprema, però ell potser no pot ni parlar de com de picant és.

Moltes vegades, les barreres de la comunicació no sorgeixen de la incomprenió lingüística, sinó de la bretxa en el rerefons cultural. Sovint, inconscientment, usem la nostra pròpia "recepta" (hàbits culturals) per cuinar per als altres, però oblidem preguntar: "Quin gust t'agrada?"

Com esdevenir un "gran xef" de la comunicació?

Aleshores, com podem dominar el "punt de cocció" de la comunicació, perquè cada conversa sigui la idònia?

1. No siguis només un "assistent de cuina", sigues un "tastador de plats". No et limitis a expressar les teves opinions, aprèn també a observar la reacció de l'altra persona. Una microexpressió, una pausa, tot podria ser una avaluació del teu "plat". Escolta, observa i sent més; a poc a poc, cultiva les teves "papil·les gustatives" de la comunicació.

2. Coneix els teus "comensals". Qui parla amb tu? És un amic íntim o un soci de negocis seriós? És jove o una persona gran? L'escenari de la conversa és una festa relaxada o una reunió formal? De la mateixa manera que un xef ajusta el menú per a diferents comensals, també nosaltres hauríem d'ajustar la nostra manera de comunicar-nos segons els diferents interlocutors i escenaris.

3. Tingues un "sotxef d'IA". En la globalització actual, és impossible que dominem totes les "receptes" culturals del món. Però, per sort, la tecnologia ens pot ajudar.

Imagina't si hi hagués una eina que no només t'ajudés a traduir "ingredients" (paraules), sinó que també et digués quin gust té aquest "plat" (aquesta frase) en la cultura de l'altra persona, i amb quin "punt de cocció" (to) s'hauria de dir. Que bé seria!

Això és exactament el que està fent Intent. No és només una eina de traducció, sinó més aviat un assistent de comunicació que entén les cultures. La seva IA integrada pot comprendre el significat profund i el rerefons cultural de la conversa, ajudant-te a evitar malentesos que sorgeixen per "desadaptació cultural", assegurant que cada frase que pronuncies faci que l'altra persona se senti còmoda i respectada.

Quan necessitis comunicar-te amb gent de tot el món, per què no deixes que Lingogram es converteixi en el teu "sotxef d'IA", ajudant-te a transformar cada comunicació en un agradable "viatge gastronòmic"?

Al capdavall, l'objectiu final del llenguatge no és mostrar quantes paraules saps, sinó connectar amb una altra ànima.

El veritable mestre de la comunicació no és un "estudiant brillant" amb una memòria extraordinària, sinó una "persona atenta" que sap percebre els sentiments dels altres.

Que tots puguem passar de ser un "aprenent" que només memoritza receptes a un "gran xef" de la comunicació, capaç de cuinar calidesa i confiança amb les paraules.