L'idioma 'asteca' que potser parles cada dia (i no ho saps)
Us heu preguntat mai quina distància hi ha entre nosaltres i aquelles civilitzacions antigues i desaparegudes?
Sempre pensem que civilitzacions com l'asteca només existeixen en llibres d'història i museus: misterioses, llunyanes i sense cap relació amb la nostra vida.
Però, i si us digués que no només coneixeu una llengua asteca, sinó que possiblement la 'parleu' cada dia?
No us afanyeu a dubtar. Comencem amb una cosa que segur que us és familiar: la xocolata.
L'antiga llengua que sempre has estat 'tastant'
Imagineu que la xocolata és la vostra postre preferida. Coneixeu la seva suavitat, el seu sabor intens, la sensació de felicitat que us aporta. Però, us heu preguntat mai d'on ve la paraula en si?
La paraula "xocolata" prové del nàhuatl, la llengua parlada pels asteques, de "xocolātl", que significava "aigua amarga". Exacte, la llengua utilitzada per la civilització que va crear les magnífiques piràmides.
I l'alvocat, que sovint mengem, també ve del nàhuatl, d'"āhuacatl". El tomàquet, per la seva banda, prové de "tomatl".
És com si haguéssiu estat menjant el vostre plat preferit tota la vida i un dia de sobte descobríssiu que la seva recepta secreta conté una espècia antiga, crucial, de la qual mai no havíeu sentit a parlar. No heu "descobert" un nou gust, sinó que finalment heu entès l'origen del seu sabor. La vostra relació amb aquest plat s'ha tornat, des d'aleshores, més profunda.
Aquestes paraules que donem per fet són les "espècies secretes" que el nàhuatl ha amagat silenciosament en les nostres vides. No és una llengua morta ni inabastable. Viu a la nostra taula, viu en les nostres papil·les gustatives.
Les llengües no són fòssils de museu, sinó rius que flueixen
El més sorprenent és que el nàhuatl no només viu en l'etimologia.
No és una llengua "desapareguda".
Avui dia, a Mèxic, més d'un milió i mig de persones encara tenen el nàhuatl com a llengua materna. Aquesta xifra, fins i tot, supera la població de parlants de llengües oficials d'alguns països europeus.
Utilitzen aquesta llengua per pensar, crear poesia, explicar històries i xerrar amb la família. No és una relíquia exposada en una vitrina de vidre, sinó un riu ple de vida que encara flueix amb força.
Sovint tenim el malentès que al món només hi ha unes poques llengües "importants", i que les altres, especialment les llengües indígenes, són com espelmes a punt d'apagar-se, fràgils i llunyanes.
Però la veritat és que el món està ple de "gemmes ocultes" com el nàhuatl. Han modelat el nostre món i enriquit la nostra cultura, però sovint les ignorem.
De "saber una paraula" a "conèixer una persona"
Saber l'origen de la paraula "xocolata" és una curiositat interessant. Però el veritable significat d'això va molt més enllà.
Ens recorda que el món és més petit del que imaginem i està molt més interconnectat del que pensem. De fet, sempre hi ha hagut fils invisibles entre nosaltres i aquelles cultures que semblen "exòtiques".
La veritable exploració no consisteix a buscar curiositats en una cultura llunyana, sinó a descobrir els vincles que tenim amb ella.
En el passat, comunicar-se amb un parlant de nàhuatl era gairebé una quimera. Però avui, la tecnologia està trencant aquelles barreres abans infranquejables. Ja no cal ser un lingüista per superar el buit lingüístic i conèixer una persona de carn i ossos.
Eines com Lingogram, amb la seva potent traducció per intel·ligència artificial integrada, us permeten conversar fàcilment amb gent de qualsevol racó del món. No només tradueix text, sinó que també us obre una finestra perquè pugueu veure i escoltar la vida real i el pensament d'una altra cultura.
Imagineu que, xerrant, coneixeu un parlant de nàhuatl de Mèxic. Ja no només "sabeu" una paraula, sinó que "coneixeu" una persona. Enteneu la seva vida, el seu humor, la seva visió del món.
En aquell moment, una "llengua antiga" es converteix en una càlida connexió personal.
El teu món pot ser més ampli del que imagines
La propera vegada que tasteu xocolata o afegiu alvocat a una amanida, espero que recordeu la història que hi ha al darrere.
Això no és només una curiositat lingüística.
És un recordatori: el nostre món està ple de tresors oblidats i veus ignorades. La veritable saviesa no consisteix a conquerir el desconegut, sinó a escoltar i connectar amb humilitat i curiositat.
El món no és un mapa pla de països, sinó un tapís tridimensional ple de vida, teixit per incomptables veus úniques.
Ara, aneu a escoltar.